ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA (SFC)
i altres SÍNDROMES DE SENSIBILITZACIÓ CENTRAL (SSC):
FIBROMIÀLGIA (FM)
SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE (SQM)
ELECTROHIPERSENSIBILITAT (EHS)



 


La Sensibilitat Química Múltiple (SQM)


És una malaltia adquirida, d’evolució crònica, caracteritzada per la presència de símptomes de variada intensitat, que apareixen amb l’exposició a baixos nivells de substàncies químiques prèviament ben tolerades per la persona afectada o per la majoria de la població. És una malaltia reconeguda a Espanya des de novembre de 2015 amb el codi ICD 995.3.

Es caracteritza per:
 
  • Manifestacions locals o sistèmiques: cutànies, r espiratòries, digestives i neuropsicològiques
  • La repercussió sistèmica involucra a diversos òrgans i sistemes de l’organisme
  • Empitjora amb l’exposició a tòxics i millora a l’evitar-los 
Sovint la sensibilitat química va acompanyada d’altres malalties com fatiga crònica, fibromiàlgia, colon irritable, síndrome seca de mucoses, cistitis irritativa o distímia.

La seva incidència ha estat  progressiva en els darrers anys. Més d’un 15% de la població general presenta mecanismes de resposta excessiva a alguns estímuls químics o ambientals. En un 5% dels casos es genera un procés clarament patològic que supera la capacitat adaptativa de l’organisme, amb manifestacions que poden arribar a ser cròniques i persistents. Els casos greus són un 1/1000 de la població general.

ORIGEN:

La base fisiopatològica de la “sensibilitat química múltiple” radica en la sensibilització central (SC) a estímuls químic irritants repetits (indi-up), i a la pèrdua de tolerància en la resposta biològica a aquests estímuls (abdicació). Es produeix una sensibilització progressiva a nivell central (SC) cortico-límbica, que fa que la resposta es mantingui en el temps.

INTOLERÀNCIES:

Cal diferenciar entre intolerància i al·lèrgia:
 
  • Les al·lèrgies estan relacionades amb les reaccions antigèniques del sistema immunitari (IgE, eosinòfils)
  • Les intoleràncies NO. Són una resposta de tipus inflamatori 
No per això les intoleràncies són menys importants. Per tant, és primordial que cada malalt conegui les substàncies químiques i derivats, i també els ambients que li ocasionen l’aparició dels símptomes, a fi de poder-los evitar o prendre les previsions oportunes pel seu control.

DIAGNÒSTIC:

El diagnòstic es basa en criteris clínics consensuats internacionalment (Bartha i cols, 1990). La seva intensitat es pot valorar mitjançant un qüestionari que orienta el grau de la malaltia (QEESI). Es recomana que el pacient sigui valorat primer pel METGE DE FAMÍLIA. En cas de dubte o de molta repercussió de la malaltia, s’ha de remetre al METGE DE MEDICINA INTERNA o TOXICOLOGIA experts en SQM.
 
Donat que la SQM  està íntimament relacionada amb la Síndrome de Fatiga Crònica i la  Fibromiàlgia, a tot malalt de SQM s’ha de mirar si presenta també alguna d’aquestes altres malalties com a co-morbiditat.

SÍMPTOMES:

El ventall de símptomes és molt variat, ja que depèn del tipus de tòxic, de la via de contacte amb el tòxic que desencadena el quadre i del nivell d’exposició, del tipus i potència del tòxic i del nivell de tolerància del malalt, així com de la seva pròpia idiosincràsia i de la preparació psicològica per acceptar i saber portar la malaltia.

Els símptomes solen afectar diversos òrgans i sistemes de l’organisme: la pell, el sistema respiratori, el digestiu i l’àrea cognitiva i neuropsicologia. Donant entre d’altres:
  • Dolor i inflamació local
  • Sequedat / hipersecreció de mucoses
  • Problemes visuals, sensació de son, atordiment, fatiga mental
  • Mal de cap, xiulets a l’oïda. Inflamació de les vies nasals i del tracte respiratori
  • Dolor muscular, debilitat a les cames i braços, rampes. Sensació de falta d’equilibri, desmais
  • Palpitacions i dolor al pit. Nerviosisme, irritabilitat, abatiment, tristesa
  • Alteracions del son
  • Flatulència, mala digestió dels aliments, diarrea / restrenyiment, dolor abdominal. 

FACTORS PRECIPITANTS:

El desencadenant pot correspondre a una simple exposició a altes dosis, o l’exposició múltiple i repetida a una o més substàncies a baixa dosi.  Els productes més comunament implicats són: les exposicions a plaguicides i solvents orgànics o hidrocarburs.

Progressivament es va amplificant la intolerància, amb aparició  de  símptomes per l’exposició a baixos nivells de substàncies químiques diverses: plaguicides, solvents orgànics, monòxid de carboni, hidrocarburs, productes de neteja, disruptors endocrins, cosmètics, preparats hormonals, aliments, additius alimentaris o plàstics entre d’altres.

Cal remarcar la intolerància del malalt als ambients contaminats com són els edificis tancats “edificis malalts”, que al no estar ben ventilats, van acumulant, dia a dia, els productes tòxics en el seu interior i els re-circulen.

Per tant, la SQM depèn de:
 
  • La interacció de dos factors: la persona i el seu entorn
  • La multiplicitat: la sensibilitat a un producte fa que el malalt se sensibilitzi a altres productes potencialment sensibilitzants (fenomen d’amplificació) 
TRACTAMENT:

És molt important la prevenció en l’exposició i evitar re-exposicions de les persones afectades, però no es disposa de cap tractament específic. Només es recomana fer tractament simptomàtic dels símptomes acompanyants.

CURS CLÍNIC:

L’evolució clínica de la SQM és de persistència amb oscil·lacions, depenent del grau de l’exposició als tòxics. Els símptomes solen disminuir o remetre a l’allunyar-se del focus que els ha desencadenat. Així, la trajectòria clínica cursa amb oscil·lacions, alternant períodes de malaltia intensa i períodes de certa millora.
 
El quadre tendeix a ser crònic i persistent, i associar-se a altres malalties com la Síndrome de Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia, que tenen una patogènia comuna en el denominat fenomen de sensibilització central. També es poden afegir evolutivament fenòmens de sensibilitat electromagnètica.

CONSELLS PER A PACIENTS AMB SENSIBILITAT QUÍMICA I AMBIENTAL MÚLTIPLE:
 
  • Conèixer bé la malaltia, saber quins són els seus límits i acceptar-los
  • Portar un registre escrit de les intoleràncies, a fi de poder-les prevenir i evitar
  • Saber demanar als nostres familiars, amics i en l’entorn laboral, que no facin ús dels productes que ens són nocius
  • Procurar la correcta ventilació i aireació d’espais tant al domicili com al treball
  • Evitar els ambients humits. Evitar ambients irritants (tabac, fums, pols)
  • Incorporar aliments ecològics no sensibilitzants a la dieta
  • Demanar ajut, sempre que calgui, per no caure en el desànim o negativisme
  • Tenir una actitud positiva vers la malaltia
  • Evitar l’aïllament i potenciar les relacions afectives i de lleure
  • Fer exercici físic suau en pautes curtes
  • Col·laborar amb alguna de les Associacions de malalts, on trobaran informació, recolzament i grups de suport que ajudaran a augmentar la autoestima i així també la seva qualitat de vida. 

BIBLIOGRAFIA:

Joaquim Fernández-Solà, Santiago Nogué. “Sensibilidad Química y Ambiental Múltiple:  Sobrevivir en un entorno Tóxico” Ed Viena. Barcelona 2011.

Generalitat de Catalunya. Dep. de Sanitat. Pla d’Atenció a les SSC. 2017

Comité SSC,  Joaquim Fernández-Solà: “Síndrome Químico Múltiple”. Sociedad Española de SSC. 2017

Ajuntament de Lleida. SQM - Manual. Abril 2015